Plantem cara a la violencia immobiliaria!

La Sra. Rosa Talón del barri del Clot, va néixer a la finca del carrer Rogent 81 bis, a on ja hi havien viscut els seus avis i els seus pares. Allí, a banda de la seva vivenda, té des de fa molts anys el seu modest negoci, la “Cistelleria Talón”. És a dir tota la seva vida ha transcorregut en aquesta finca, confiant amb la seguretat de poder-s’hi quedar indefinidament per tenir un contracte de renda antiga.
Des de fa més de 15 anys, la Sra. Rosa pateix assetjament immobiliari per part del propietari. Que sense cap mena d’escrúpuls no ha fet cap inversió en el manteniment de la finca, ha tallat el subministrament d’aigua, ha contractat detectius privats i un llarg etcètera dels més variats paranys... per tal d’aconseguir el seu objectiu, fer-la fora i desenvolupar el seu bussiness especulatiu.
En aquest context, és on la propietat es troba amb dos problemes. En primer lloc, amb la resistència de la Sra. Rosa, qui sense cedir a les seves agressives pressions, sinó més aviat tot el contrari, planta cara i es dedica a fer un llarg pelegrinatge per totes les oficines de l’administració (Síndic de Greuges, Oficina Municipal contra el mobbing, Seu del Districte, Jutjats, Policia...), sent nul el resultat obtingut. I en segon lloc, l’arribada d’un col·lectiu d’okupes a la part deshabitada de la finca, que es va encarregar d’arreglar els desperfectes de la finca, donant us i vida a “Vila Kula”. Des del primer moment es van solidaritzar amb la Rosa en la seva lluita i han confluït en la protesta i la auto organització enfront de la problemàtica de la vivenda i de l’especulació.

Tot plegat, ens trobem amb una macabra trama. L’Ajuntament s’autodenomina com a defensor dels inquilins assetjats (amb mesures espectaculars com el fiscal antimobbing), però demostrant a l’hora de la veritat una descarada, per no dir còmplice passivitat. En aquest cas són moltes les irregularitats comeses per part del Districte de San Martí, on ha demostrat una manca clara de voluntat de complir el seu paper i obligar al propietari a respectar els drets de la seva inquilina. A més a més, el Districte va donar el permís d’enderrocament a la propietat, quan de sobres es coneixia la presencia de la Sra. Rosa, el seu contracte indefinit i l’assetjament que sofria...
La justícia s’ha encarregat d’avalar aquestes pràctiques, ha condemnat a la Rosa al desnonament immediat i a sobre a pagar les costes del judici. Fins i tot una querella criminal per mobbing i coaccions, admesa a tràmit i interposada per la Rosa, no ha aconseguit aturar el procés. Així doncs, es podria donar el cas absurd, de que el propietari sigui condemnat per un delicte de coaccions d’aquí dos anys, quan la finca ja sigui un altre solar podrit al barri.
Aquest és un cas emblemàtic d’injustícia, on la complicitat dels interessos especulatius privats i dels poders públics és tan evident... que fa pudor. Molta pudor!
Per donar el teu suport, pots apropar-te a la botiga i firmar la petició contra el desnonament i rebre més informació. També pots solidaritzar-te, fer circular aquesta història, estar pendent de futures convocatòries...
No deixarem que sigui invisible aquest nou cas de violència immobiliària!
Totes plegades plantem cara a l’especulació.
Col·lectiu de suport a la Rosa Talon.

[Read more...]